L'educació emocional i la salut
Des d'uns anys enrere, la intel·ligència emocional, ha estat un concepte a desenvolupar, a treballar, a tenir en compte en el desenvolupament de la persona i de la mateixa societat. A 2020, vam seguir desenvolupant programes d'intel·ligència emocional per a ser competents amb ella, en el nostre cas, aplicant el programa d'habilitats en les nostres escoles, fent classe als mestres d'educació infantil, primària i secundària, promovent el coneixement, divulgant pràctiques entre les famílies , barris i ciutats .... i per a què volem educació emocional i salut? La intel·ligència emocional no és una moda, és una necessitat que ara podem, des d'un punt de vista evolutiu, manejar i invertir-hi. És rellevant disposar d'una bona intel·ligència emocional, ja que hi ha un concepte relativament nou per a tots, la salut emocional. Salut emocional? Si, fàcil de respondre. Quan un es pregunta que és la depressió, la resposta, des d'un punt de vista clínic, és una persona abatuda, amb desafecció per la vida, gris, trista, apagada, que no troba sentit a la vida durant un període significatiu. I que recursos propis disposa? Generalment l'obtenció externa de recursos farmacològics i terapèutics trobant part del seu poder fora d'ell. I aquí és on entra l'educació emocional, què fer amb el que la vida m'ha preparat, sentir-se disposat a sostenir l'experiència que ha disparat aquest estat 'depressiu', abrigar la complexa emoció de la tristesa, amb la seva temporalitat, el seu caràcter de tancament, el seu pes i els seus ingredients. I això comporta treball pràctic de mirar la tristesa a la cara i posar les nostres habilitats a el servei d'ella, per avançar, per no cronificar l'apagada, per seguir amb el poder personal, per seguir a la vida, per viure. Si poséssim la mirada al distrès, estrès clínicament significatiu, trobaríem la gestió de el temps i la nostra identificació amb les tasques, els nostres calendaris, els nostres límits funcionals, les nostres exigències a 'ser estimats' i ben vistos. Doncs bé, què passa quan exposem el nostre cos, la nostra ment, la nostra mirada, el nostre oïdes a és ritme frenètic? ens desconnectem de l'ritme analògic (ritme natural com les transicions de la primavera-estiu-tardor-hivern) i el cos paga el peatge emmalaltint. I quins recursos disposem? la pràctica del mindfulness, l'atenció plena, el parar, estar quiets, una mirada contemplativa, una mirada conscient, sentir senyals corporals, atendre, ... i això s'obté educant-nos, educació emocional mitjançant la consciència emocional, identificació emocional i la seva gestió. Mitjançant el programa, xerrades, etc.
La educación emocional, la salud y nuestro ritmo analógico.
La educación emocional (juntamente con la cognitiva), son las puertas a la evolución de la sociedad donde nuevas generaciones puedan disponer de herramientas de salud de autogestión y saber bailar la musicalidad de la vida. Conectar con uno, conectar con el otro, conectar con el medio que nos sostiene , la Tierra. Los adultos de ahora, disponernos a ella i gozar de este camino.
Mientras otras personas, dirigentes y entidades siguen apostando para resolver un conflicto con un misil o un dron militar, otros seguiremos comprometiéndonos con la educación emocional, la salud y brillar.
Salud y seguimos!
Alexandre Maset
#evolucionar #alexmaset #VEIE #saludemocional #educacionemocional #inteligenciaemocional